Quan el president és l’MVP

Quaranta-un anys sense guanyar l'anell i quinze sense arribar a les finals són una eternitat per a l'equip que va aconseguir la primera cistella i la primera victòria a la història de la NBA, l'1 de novembre del 1946 en la seva visita als Huskies de Toronto. Des d'aquells primers punts d'Ozzie Schectman i el triomf per 66-68 davant 7.000 espectadors, els New York Knicks han estat una referència inamovible a la millor lliga del planeta. És la franquícia de més valor, 600 milions de dòlars, l'equip del Madison Square Garden, l'únic, junt amb els Celtics, entre els fundadors de la NBA que no ha canviat de ciutat.

Però la llegenda és molt més gran que el palmarès, i ja no diguéssim que el present. El curs passat van perdre 45 partits, per 37 victòries, van ser novens a l'Est i ni tan sols van entrar als desempats, una relliscada que s'ha repetit en set temporades de les 10 últimes. Ni sent una de les entitats que més inverteix en salaris, ni tenint a les seves files una estrella com Carmelo Anthony s'han enlairat els històrics Knicks, els dos anells dels quals han perdut la lluentor amb els anys (1970 i 1973). D'aquí el cop d'efecte que va ser el fitxatge com a president d'un home a l'altura del mite de la franquícia de Nova York, Phil Jackson.

La missió de Jackson, de 69 anys, és himalaiesca: aixecar de la lona l'equip de Nova York i retornar-li l'orgull perdut fa dècades. El que tenia quan va guanyar els títols dels setanta, precisament amb Phil Jackson com a jugador (encara que ell no considera seu el primer, ja que va estar lesionat tota la temporada). Per tornar a ensenyar a guanyar, ningú millor que l'home que ha guanyat més que ningú: 11 anells com a tècnic, sis amb els Bulls de Jordan i cinc amb els Lakers, els dos últims (2009 i 2010) amb Pau Gasol. I un dels cinc, al costat de Don Nelson, Lenny Wilkens, Pat Riley i Jerry Sloan, amb més de 1.000 victòries.

El segell de Jackson estarà present a cada respiració d'aquests Knicks. Els fitxatges, les decisions, la mentalitat. Tot just va seure al despatx va manar que cridessin l'entrenador Mike Woodson per ensenyar-li la porta de sortida. El comandament el va donar a un novell, Derek Fisher, que va canviar recentment, als 40 anys, la roba de curt per un vestit elegant després de 18 temporades com a jugador, moltes de les quals als Lakers dirigit pel mateix Jackson —el tècnic es va sentir traït pels de Los Angeles, quan van triar el 2012 Mike D‘Antoni, procedent precisament dels Knicks—. Curiosa parella aquesta, la d'un debutant i l'entrenador més gloriós, de manera que és fàcil deduir que Jackson, famós pel seu sistema del triangle ofensiu, estarà molt a sobre del seu deixeble. Serà l'equip de Fisher o el de Jackson? De moment el president és qui tria les peces. El seu primer fitxatge va ser l'espanyol José Manuel Calderón, als 33 anys, en el seu quart equip des del 2012 després de Toronto, Detroit i Mavericks. De Dallas va arribar al costat del pivot Delambert en un canvi de cromos per Tyson Chandler i Rymond Felton. “Calderón serà titular probablement”, va dir Jackson en el seu primer missatge com a president-entrenador.

Jackson val cada centau que es pagui per ell” Pau Gasol

“Seria un èxit colossal estar a les finals de Conferència”, va expressar, marcant així el llistó de la temporada i l'exigència a la plantilla. Jackson és un especialista en l'entrenament mental, exercici que ja ha assajat amb el grup. La meditació, la visualització, la concentració, són els ingredients d'una filosofia oriental que li va valer el sobrenom de Mestre Zen. Jackson, fill de predicadores cristians que va estar a punt d'anteposar la religió al bàsquet, practica el ioga i creu en el simbolisme espiritual.

Encara que va lligar l'estrella, Carmelo Anthony, per cinc temporades (les mateixes per les quals ell ha signat) i 122 milions, sembla que no hi ha cap astre més gran als Knicks que el mateix Jackson. Una samarreta amb el seu cognom i el número 18, el que vestia com a jugador, es venia a les botigues el mateix dia que va desembarcar com a president. “Em tremolen les cames cada vegada que camina prop meu”, diu Prigioni, que als 37 anys torna a ser company de Calderón, després de Fuenlabrada, Alacant i Vitòria, on van compartir pis. “Els Knicks tenen molta sort. Jackson val cada centau que han pagat per ell”, assegura Pau Gasol.

Hi ha als Knicks un cert aire malastruc. Van perdre tres finals seguides als cinquanta, als inicis de la NBA, han caigut a sis de les vuit eliminatòries que han jugat pel títol, l'última el 1999, i fins i tot van ser el sac de cops la nit del 1962 en què Wilt Chamberlain va fer 100 punts amb Philadelphia. Contra aquest derrotisme lluita El senyor dels anells, un guanyador total.