Syriza torna a guanyar les eleccions a Grècia amb un ampli avantatge

Alexis Tsipras i la seva formació, Syriza, van aconseguir ahir una clara victòria a les eleccions anticipades convocades a Grècia després de la signatura del tercer rescat amb els creditors europeus i la ruptura del partit. La formació d’esquerres, que va aconseguir una clara majoria amb més del 70% dels vots escrutats, reeditarà la seva coalició de Govern amb la dreta nacionalista de Grecs Independients (ANEL). El partit d’Alexis Tsipras rondava el 35% dels vots (145 escons), mentre els conservadors de Nova Democràcia se situaven entorn del 28%. La ultradreta va revalidar el seu tercer lloc amb un lleu augment de suports, mentre que va quedar fora del Parlament Unitat Popular, l'escissió de Syriza després de la signatura del rescat.

En les seves primeres paraules després de coneixe’s el resultat, el líder esquerrà va agrair als ciutadans que li hagin donat un mandat clar “per a quatre anys” i va afirmar que les eleccions celebrades ahir llancen el clar missatge a Europa que “Grècia és sinònim de lluita i dignitat”. “Ha estat una batalla difícil i estic molt content perquè el poble ens va donar un mandat clar per continuar lluitant a l'interior i l'exterior”, va dir el polític als seus partidaris, reunits en una plaça cèntrica d’Atenes en un ambient d'eufòria que constatava que Syriza havia recuperat la il·lusió. A la celebració s’hi va sumar el líder d’ANEL, Panos Kamenos, que va abraçar-se amb Tsipras.

Una intenció de vot volàtil i indecisa fins a l'últim minut va definir, juntament amb el baix percentatge de participació (el 53,4%), uns comicis dels quals la ciutadania no esperava res nou, ja que el mateix Govern estarà emmanillat per les dures condicions del nou rescat. Enfront dels pronòstics fallits durant la campanya electoral de coalicions diverses, es reeditarà per tant el pacte Syriza-ANEL que ha governat Grècia de gener a agost, en unes eleccions que, més que Syriza, va guanyar Alexis Tsipras.

“És indubtablement una victòria personal de Tsipras, les seves apel·lacions a la lluita davant Europa i el seu exercici d'honestedat, assumint errors durant aquests mesos, han inclinat la balança al seu favor. Si algú surt enfortit d'aquestes eleccions, és ell”, analitza Ilias Ioriadis, sociòleg. “També podria interpretar-se que els grecs prefereixen un rescat aplicat per un esquerrà a la seva execució per la dreta”.

Syriza no només torna al poder, també recupera l'autoestima, i de quina manera, després del cisma viscut a les seves files després del referèndum i l'aprovació del tercer rescat, i es disposa a governar per segona vegada en un any, amb renovat i clar mandat, el mantra més repetit per Tsipras en els actes de campanya.

Fonts del partit van confirmar que la formació de l’Executiu es tancarà abans de dimecres, i el mateix Tsipras va mantenir un primer contacte telefònic amb Kamenos, amb l'escenari d'una majoria parlamentària de 155 escons (només set menys que al gener). Per contradictòria que pugui semblar una coalició entre l'esquerra i la dreta sobiranista, Iorgos Vasiliadis, membre de l’Executiva de Syriza i secretari d’Estat contra la Corrupció, assenyalava després de conèixer els resultats: “Amb ANEL tenim un gran nivell d'entesa i, encara que dissentim en algunes coses, hi ha diàleg i ànim de col·laboració. Aquest Govern tindrà marge de maniobra per millorar alguns aspectes del rescat, com per exemple la cessió dels 14 aeroports regionals”, afegia.

En efecte, com al gener, ANEL és l'únic soci capaç de parlar el mateix llenguatge antiausteritat que Syriza i la seva entesa en temes econòmics és pràcticament total. No obstant això, la conjuntura ha canviat i ara Grècia viu una dramàtica crisi de refugiats que podria complicar el diàleg entre els socis, ja que a tots dos socis els separen notables diferències de criteri en política migratòria. El partit de Kamenos defensa fermesa enfront de la immigració irregular.

Els pronòstics demoscòpics, doncs, no es van complir, en un dia d'estiu que va semblar allunyar als votants dels col·legis electorals cap a les platges. Encara que la participació es va ressentir pel que fa a gener —gairebé 10 punts menys— no van ser el sol i la calor els que van restar afluència als col·legis, sinó el cansament entre els votants després de tres convocatòries electorals pràcticament seguides (generals al gener, referèndum al juliol i els comicis d'ahir). També va influir notablement la decepció entre alguns votants de Syriza després del gir fet per Tsipras al juliol. Van ser precisament aquests descontentaments els que van alçar a Syriza fins a una victòria gairebé absoluta; l'expectativa de vot del partit va experimentar una progressió aritmètica en els tres últims dies. A més, el 19,3% dels votants van decidir ahir mateix la seva papereta (el 25%, entre els quals van donar suport a ANEL).

A la resta de la taula destaca la consolidació en el tercer lloc —constitucionalment molt important a Grècia— dels neonazis d’Alba Daurada, amb dos diputats més que al gener; el lleu repunt del Pasok, en llistes conjuntes amb el centreesquerra Dimar; i la sorpresa que suposa la irrupció al Parlament de la Unió de Centristes de Vasilis Levendis.

En aquests tres factors les enquestes van encertar de ple, encara que ningú s'atreveix a predir quin pot ser el comportament en la Cambra de l'última formació, exemple clar d'antipolítica escombraries, amb una llista de candidats en la qual apareixen sis familiars directes del líder i uns altres més sense cap experiència política. Levendis va ser l'únic líder que es va presentar en el centre de premsa internacional, per gaudir del seu moment de glòria. Des del 1992, quan va fundar el partit, que intentava entrar al Parlament.