Mascarell irromp amb un manifest sobre Barcelona en ple debat per l’alcaldable

L’ideal d'una ciutat possible és el nom del manifest per Barcelona que l'exdelegat de la Generalitat a Madrid Ferran Mascarell presentarà el proper 22 de maig a l’Ateneu Barcelonès. La conferència arriba just en ple debat sobre els candidats a les properes eleccions municipals del 2019. El també exconseller durant el segon tripartit i el Govern d’Artur Mas nega que l'acte tingui a veure amb una possible candidatura seva a l'alcaldia, però a ningú se li escapa que és un càrrec que sempre ha ambicionat.

La presentació del manifest serà a càrrec de Xavier Muñoz, secretari de la Junta Directiva de l’Ateneu, segons consta en el fullet de programació del mes de maig que ja ha arribat als associats. Des del centre cultural asseguren que l'esdeveniment era a l’agenda des de fa uns dos mesos. Consultat per aquest diari, Mascarell va demanar abans-d'ahir “no fer conjectures” i va assegurar que tothom sap que Barcelona és una de les seves “passions”. Tampoc va voler avançar qui subscriu el manifest ni què el motiva.

Diverses persones del seu entorn, tanmateix, asseguren que la seva aspiració a l'alcaldia mai s'ha extingit. Mascarell (Sant Just Desvern, Barcelona, 1951) ho ha fet tot en política, a més a més de la seva carrera com a historiador i editor. Va ser regidor del Consistori barceloní durant set anys i va perdre en la carrera per reemplaçar Joan Clos a l'alcaldia. L'exlíder del PSC José Montilla es va decantar per Jordi Hereu.

Mascarell va trencar el carnet socialista el 2010 i es va incorporar al primer Govern d’Artur Mas com a independent. Un canvi que va anar acompanyat d’un viratge cap a posicionaments independentistes. L'any passat, en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució va ser destituït com a delegat del Govern a Madrid.

Pel 21-D, l'exconseller va anar a la llista de Junts per Catalunya, com a número 26 per Barcelona. La candidatura va obtenir només 17 escons per aquesta província. Per ser president és obligatori ser diputat. Les renúncies de Joaquim Forn i de Clara Ponsatí van fer córrer dos llocs la llista. Malgrat que encara sis noms separaven Mascarell de l'escó, l'entorn de Mas l'hi va proposar a Puigdemont com una alternativa per presidir la Generalitat. L'expresident, no obstant això, no es va mostrar receptiu a la proposta.

Junts per Barcelona

“El que hagi de dir Mascarell sobre la ciutat serà important. La té al cap”, assegura un reconegut intel·lectual proper. Hi hagi candidatura o no, el manifest irromp en un moment en què els partits estan immersos en el debat sobre les llistes electorals. I en què la crítica principal és, a més a més del paracaigudisme d'alguns noms, la falta de model per a la capital catalana. De moment només hi ha dos caps de cartell: Alfred Bosch, d'Esquerra Republicana, i Jaume Collboni, pels socialistes.

El filòsof i tertulià Jordi Graupera va proposar una gran consulta entre l'independentisme per formar una candidatura única per derrotar Ada Colau, que de moment no sembla anar a més. L'ex-primer ministre francès Manuel Valls es va oferir, per la seva banda, a encapçalar una plataforma de tall constitucionalista, que aglutini Ciutadans, PP i PSC.

El PDeCAT està enmig del procés per escollir el seu candidat. Competeixen l'exconsellera Neus Munté i Carles Agustí, excomissionat de participació durant el mandat de Xavier Trias. Tant Munté com Agustí han manifestat que no es tanquen a un gran pacte independentista, però que primer s'ha de debatre el model de ciutat. Una hipotètica candidatura de l'exconseller seria una autèntica bomba per al partit. Podria tenir encaix en el concepte Junts per Barcelona que alguns sectors crítics amb la cúpula del partit accepten. Aquesta marca, no obstant això, està registrada per Esquerra.