BCNegra ‘escorcolla’ la ciutat recòndita

El desconegut subterrani del mercat de Sant Antoni, racons dels cementiris de Montjuïc i el Poblenou o de la plaça Reial conviden físicament a la novel·la negra pel seu anonimat, per fugir, fer el mal o preservar un botí. Se'n poden imaginar més: l'avinguda de la Llum o la T-2 de l'aeroport, un lloc que és un no-lloc. Aquesta Barcelona més recòndita i aquests espais, de manera física o teòrica, seran alguns dels escenaris i l'eix de la ja 15a edició de BCNegra, el festival literari policíac, que tindrà lloc del 30 de gener al 9 de febrer, amb la comissaria central a l'auditori del Conservatori del Liceu. El problema serà camuflar-hi la convocatòria més nombrosa fins avui, tant per les 60 activitats (entre aquestes, 35 taules rodones) previstes com pels 97 autors participants, amb rutilants noms, com els de Javier Cercas, Petros Màrkaris, Yasmina Khadra, Domingo Villar, Dolores Redondo, Dominique Manotti o Juan Madrid, pare del detectiu Toni Romano i pont negre entre Madrid i Barcelona, que rebrà el Premi Carvalho (6 de febrer).

“Seguim volent fer un festival molt obert a la ciutat, que vagi més enllà de la gent a qui li agrada el gènere, però que aquesta hi trobi també alguna cosa més que noms comercials”, assegurava dijous l'escriptor Carlos Zanón, comissari de BCNegra, des del teatrino del Conservatori del Liceu, a la quarta planta del coliseu, una sala petita, paradigma d'aquests llocs amagats de la ciutat: aquí s'examinen de cant futures grans veus, com en el seu moment Montserrat Caballé o Francesc Viñas.

Des d'aquesta sala de fusta que miraculosament es va salvar de l'incendi del Liceu el 1994, Zanón ha desgranat la cada vegada més densa programació d'una proposta que sembla que s'ha estabilitzat en els 8.000 assistents (7.700 l'any passat; 7.900, el 2018), igual que ha fet el seu pressupost: 170.000 euros, apartats pel mateix Ajuntament organitzador. Per satisfer els paladars dels connaisseurs, els autors rescatats en aquesta edició en les sessions a l'Aribau Multicinemes són el Boris Vian iconoclasta d'Escopiré sobre les vostres tombes (divendres 7); o el mai encara prou elogiat Osvaldo Soriano, l'argentí del paròdic i neopolicial Triste, solitario y final (dissabte 8). Són dos dels plats forts d'aquell cap de setmana, on el programa posa molta sang pensant en el públic de fora de la ciutat; per aquí apareixeran l'algerià Khadra (Khalil, forçada absència l'any passat) i el grec Màrkaris (pare del comissari Kharitos) per abordar el port com a escenari negrecriminal (dissabte 8). O la contundent violència i sexualitat que destil·len les històries de la nord-americana Bonnie Jo Campbell (Érase un río; Desguace americano) i de l'equatoriana Mónica Ojeda (Mandíbula), que descriuran el seu món juntes (també aquell dissabte).

Ojeda, en realitat, obre l'espectre a una ficció negra que frega el gòtic i el fantàstic, com Mariana Enríquez, premis Ciutat de Barcelona (Las cosas que perdimos en el fuego) i Herralde (Nuestra parte de noche), que conversarà amb les no menys inquietants autores Cristina Fernández Cubas (La habitación de Nona) i l'argentina Valeria Correa (La condición animal), tres grans narradores de la distància curta del conte (7 de febrer). El mític i seminal comissari Maigret serà, per la seva banda, el personatge rescatat, a partir de la presència de Pierre Assouline, potser el màxim expert en el seu creador, George Simenon (dimarts 4). L'últim petó autèntic, la novel·la de James Crumley, amb un investigador alcohòlic i excombatent del Vietnam, serà la joia literària recuperada i comentada (dimecres 5).

En una proposta fronterera o de transició amb un públic menys erudit en el gènere hi ha una trobada sobre literatures nòrdiques i islandesa, amb doble oportunitat: amb les islandeses Yrsa Sigurdardóttir, autora de Mentiras, i Eliza Reid, des del 2016 primera dama d'Islàndia, però abans editora i escriptora, i els danesos Mads Peder Nordbo (Los crímenes del Ártico) i Christoffer Petersen (Siete tumbas, un invierno), a qui s'afegirà el periodista anglès Anthony Adeane, autor de Sombras de Reikiavik (tots, dimarts 4). D'aquest cercle polar també en forma part el suec Niklas Natt och Dag, que ha arrasat amb el seu thriller històric 1793, gènere que disseccionarà en comú amb altres autors que també s'hi dediquen: Nieves Abarca (Voraces) i Luis García Jambrina (El manuscrito del aire).

Un dels autors més populars, Andrea Camilleri, mort l'any passat i estrella de BCNegra el 2014, serà homenatjat per col·legues compatriotes, com el puixant Sandrone Dazieri (El Rey), Carlo F. De Filippis (El caso Paternostro) i Maurizio de Giovanni (Los bastardos de Pizzofalcone), que abans hauran debatut sobre el giallo del seu país i als quals se sumaran Antonio Manzini (Pols i ombra) i el traductor al català dels llibres del comissari Montalbano, Pau Vidal (dimecres 5).

Una altra concessió popular a aquesta Barcelona amagada seran les passejades pels cementiris del Poblenou (aquesta, nocturna) i de Montjuïc (dissabte 1 i diumenge 2, respectivament), o el duo d'autèntics supervendes Dolores Redondo (Trilogía de Baztán) i Domingo Villar (El último barco), que debatran sobre l'orfandat, tema que creua i cus les seves obres; mentrestant, als antípodes, autors com Alicia Giménez Bartlett (mare de la pionera inspectora Petra Delicado) seran sotmesos a un interrogatori de tercer grau en escoles i instituts de la ciutat. Com a tancament, el Cercas de Soldados de Salamina, que ha debutat en el gènere amb Terra Alta (últim Premi Planeta i on ha nascut l'investigador i voraç lector Melchor Marín), baixarà, junt amb Manotti –una de les grans autores del polar francès actual (Or negre)–, a les arrels del gènere. Serà (diumenge 9) al fossat del mercat de Sant Antoni, un inèdit escenari negrecriminal i literari per intentar amagar-se. Infructuosament, el més segur.