Toni Nievas, creador

Tots estimem l’underground, però quan germina als nostres nassos ens costa reconèixer-lo. Les obres mancades de coartada acadèmica i homologació professional topen amb menyspreus titànics, però hi oposen unes llibertats especials.

L’humorista Toni Nievas ha estat un creador imprescindible a la Palma del segle XXI. Ho dic de veritat! No hem fet res més disruptiu que la seva obra humil, desobedient, forastera. Fill de peninsulars, Nievas cresqué a l’Arenal entre turistes i mal urbanisme. Sense estudis universitaris, forjà el caràcter a cuines d’hotels, devorant cine, sentint-se friqui. La vocació artística li esclatà en un canal de YouTube, llargmetratges, il·lustracions i una aparició suïcida al programa de Buenafuente: el moment més caòtic i màgic de la tele moderna.

Nievas és un glossador del fracàs contemporani. Els seus personatges (començant per ell mateix) són perdedors obsessius a l’atur, artistes de merda, calbs en crisi... En el fons, infants fora de temps. Ha forjat un llenguatge propi, un catàleg d’arquetips encarnats per talents com Félix Maestro o Xisco Vargas, i una llegenda: estar genèticament incapacitat per al triomf. Aquest circ porta vint anys en marxa, tot i els desencisos: de pobre no en surt, pobrissó!

Aquesta posició marginal l’ha col·locat a un lloc perfecte per registrar el revers de la prosperitat, la bona consciència o la modernor: art proletari directament vingut de les bambolines del turisme massiu i barat, sense filigranes, que escarneix un infinit de promeses incomplides a la classe treballadora. I que fa riure.

D’aquí a unes dècades es veurà quin va ser el paisatge humà de la meva generació palmesana, els rostres que l’encarnaren. En faran part el serrell de Maestro o els calçons curts de Vargas, membres d’una troupe de bufons lúcids que mai guanyaran un cèntim fent vídeos o comèdia, i tant hi farà: les nostres derrotes i cops d’enginy més dignes d’amor tindran les seves faccions. Només pel fet de perllongar la tradició d’una ciutat feta de personalitats peculiars, Nievas & Co. es mereixen una postal.

Però hi ha més raons. M’agrada recordar-les ara que la cultura oficial balear esdevindrà encara més conservadora i que ell sembla mig desconnectat a l’exili madrileny. Nievas no va aprendre enlloc a dirigir, dibuixar o escriure, i per això desafia prejudicis canònics quan ho fa. La seva tossudesa creativa, immune a la constant falta de recompenses (com pot ser que no hagi tingut mai un programa a IB3?), ens convida a persistir per camins heterodoxos, aliens al poder o al seu deixeble, el prestigi. I si voleu escoltar tot allò que no es dirà mai sobre Mallorca en un acte amb diners públics, cerqueu-lo a ell. A Toni Nievas.