El ‘balconing’ revifa amb sis víctimes mortals

L'última víctima del balconing havia aterrat feia tot just unes hores a Mallorca procedent d'Alemanya per passar uns dies de vacances amb els seus amics a Platja de Palma. Tenia 23 anys i, com molts joves alemanys que estiuegen en aquesta zona –un arenal ple de restaurants, botigues i pubs a primera línia de mar–, va sortir amb els seus amics a beure i divertir-se. Dilluns a la tarda, la jove va pujar a la planta dotzena de l'hotel on s'allotjava i, sota els efectes d'una substància tòxica que l'autòpsia s'encarregarà de concretar, va caure al buit des d'una de les finestres del passadís. La caiguda des de diversos metres d'altura per aterrar en un pati interior va ser mortal.

Aquesta alemanya és la sisena víctima mortal aquest estiu. Quatre persones més han mort després de precipitar-se de terrasses en hotels i apartaments de Magaluf, a banda d'un menor de 14 anys, que va morir després de caure d'un segon pis en un hotel de Platja de Muro, i s'han registrat una dotzena de ferits greus per caigudes des d'establiments de Mallorca i Eivissa. Ni els fullets que els visitants reben a la recepció dels hotels ni les ordenances locals amb multes per als qui intenten passar d'un balcó a l'altre ni les campanyes de l'Associació Britànica d'Agències de Viatges han servit per frenar els accidents, que es van reduir l'estiu passat amb tot just cinc casos –cap de mortal– i s'han disparat aquest 2018.

“El consolat hauria de pressionar més el Govern britànic per dur a terme campanyes amb lesionats per balconing que puguin ajudar a frenar el problema”, afirma Joan Espina, director d'un hotel de Magaluf i vicepresident de l'associació empresarial de la zona. “De totes maneres, les que s'han fet en els últims anys han permès evitar més accidents”. Els hotelers fa anys que col·laboren amb les autoritats locals i els països d'origen per prevenir el balconing, que va començar com una pràctica que consistia a llançar-se des de la terrassa de l'habitació a la piscina de l'hotel i ha acabat per englobar els qui passen d'una habitació a l'altra pel balcó i els qui es precipiten per accident després d'un consum excessiu d'alcohol.

Els empresaris defugen la responsabilitat i recorden que sempre intenten allotjar els grups de joves a les plantes més baixes, reparteixen fullets explicatius i compleixen la normativa tant europea com estatal que regula les condicions de construcció dels establiments, amb inspeccions cada any per part de les agències que els contracten. “Jo treballo amb una vintena d'agències”, explica Espina, “i moltes tenen el seu propi gabinet de seguretat que s'encarrega d'enviar inspectors. No envien els seus clients a establiments insegurs”. L'empresari apunta que molts hotels han incrementat la vigilància nocturna per evitar incidents.

Magaluf és un dels epicentres del balconing i un establiment en concret ha batut tots els rècords. Els apartaments Eden Roc han estat l'escenari de tres morts: una jove britànica de 19 anys que va morir a l'abril després d'intentar entrar a l'apartament per la finestra, un noi irlandès que tot just acabava d'aterrar a l'illa i que va morir després de precipitar-se del setè pis, i un britànic de 18 anys que al juliol va caure de diversos metres i el cos no es va trobar fins a l'endemà. L'establiment no s'anuncia a través d'agències i els seus propietaris es neguen a parlar amb la premsa, tot i que s'han vist obligats a col·locar tanques per evitar que hi hagi més incidents.

Consum de drogues

“El consum de substàncies fa assumir conductes d'altíssim risc que no tindries en una altra circumstància, sobretot quan es tracta de gent jove”, explica Miquel Roca, catedràtic de Psiquiatria i degà de la facultat de Medicina de la Universitat de les Illes Balears, que pretén promoure, en col·laboració amb metges de l'hospital de referència de Son Espases, un estudi d'abast europeu que permeti conèixer al detall el conjunt de factors que desemboquen en aquest tipus d'accidents. “Les campanyes de prevenció, de modificació de conducta, són molt complexes. Si es fa algun estudi, es podrà determinar en quins punts poden incidir aquestes campanyes i adreçar-les a grups amb factors de risc molt concrets”.

Cada any l'Associació Britànica d'Agències de Viatges llança campanyes, però no sembla que facin efecte. Es tracta de recomanacions i fullets per prevenir del risc amb consells com “no abocar-se mai, no passar d'una balcó a l'altre i no passar-se articles d'una terrassa a l'altra per la barana”. Segons adverteix Nikki White, directora de destinacions i sostenibilitat de l'associació, un moment de distracció “pot tenir un impacte devastador, no només en els turistes, sinó també en els familiars i amics, que es veuen afectats per accidents amb conseqüències irreversibles”.