Ir al contenido
_
_
_
_
televisió
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Mirar l’escola pel forat del pany a TV3

‘Històries de l ‘escola’ retrata la vida quotidiana de sis centres educatius

Fotograma del documental de 3Cat 'Històries de l'escola'.
Tomàs Delclós

El primer encert de la sèrie estrenada aquest dimecres a TV3, Històries de l’escola, és el plural del títol. No es tracta de sostenir una tesi sobre models d’ensenyament ni de fer un tractat sociològic sobre les diferents tribus que integren el districte escolar, reduint el seu nombre a quatre trets principals. El responsable d’aquesta producció, Pol Izquierdo, i la seva gent s’han acostat a sis centres educatius de Catalunya i n’han filmat la seva vida durant 10 dies. No hi ha un narrador que endreci i deixi polit un determinat discurs. No hi ha entrevistes a ningú. Ni a estudiants, ni a mestres, ni a pontífexs de la pedagogia. Els capítols es construeixen a partir d’escenes de les quals la càmera del programa n’ha estat testimoni, una càmera, per cert, molt a prop dels subjectes del reportatge, però que no sembla gens intimidatòria.

Precisament perquè la població del món educatiu és, cada cop més, d’una diversitat enorme, ni que fos una sèrie tres vegades més llarga esgotaria el repertori d’exemples i situacions. Cap dels episodis que es viuen a la sèrie autoritza a fabricar una categoria que, per si mateixa, expliqui fàcilment el problema educatiu, però sí que mostren que el problema, els problemes hi són, i són grossos. Òbviament no tots els episodis poden tenir el mateix encert en la tria dels personatges principals -estudiants i professors- que donen una certa continuïtat narrativa. N’he vist dos capítols. L’inaugural, molt sòlid, visita un institut de Lloret. I un altre ha estat rodat en una escola d’alta complexitat de Barcelona on l’atenció a l’alumnat, una part notable provinent de la immigració, es perllonga fora de les aules. Per explicar-se determinades conductes cal saber què està passant a casa de l’alumne.

En aquest segon capítol, en un consell escolar, un mestre critica que la societat demani que l’escola sigui la solució de tot i un altre lamenta que aquesta mateixa societat que tan fàcilment delega en els professionals de l’ensenyament aprenentatges que no són de la seva competència exclusiva (urbanitat, correcció del masclisme...) no valori precisament la seva feina. “Ho tenim complicat”, conclou. Al primer capítol pràcticament no es veu com fan classes, moltes escenes són del professor intentant restituir un cert ordre o volent frenar conductes com un assetjament escolar. L’institut es veu en la necessitat d’acompanyar una diversitat molt gran amb un equip docent que es troba sense les eines que caldrien. Com resumeix un professor: tot ha canviat i hem de fer les coses de manera diferent.

La imatge que en treu l’espectador és que hi ha un col·lectiu, el dels ensenyants, desemparat i un ambient estudiantil inhòspit, incòmode, on has de ser d’algun bàndol. Hi ha estrès i tensió. I malgrat tot, es fa feina. Resulta significatiu que un dels protagonistes d’aquest primer episodi sigui el tècnic en integració social.

La sèrie ens deixa veure pel forat del pany una realitat d’una enorme complexitat i que acostumem a explicar-nos amb quatre idees simples, rudimentàries. Històries de l’escola obliga l’espectador a reflexionar sobre la importància d’una institució fonamental i fugir de judicis simplistes. I, sobretot, a acompanyar els mestres, els mestres que no es repengen en la rutina, en la seva tasca.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Tomàs Delclós
Licenciado en Derecho y Periodismo, fue profesor de Historia del Cine en la UAB durante varios años. Trabajó en las redacciones de Fotogramas, Tele/Expres, El Periódico y, durante más de treinta años, en EL PAÍS donde, como subdirector, participó en la fundación de Babelia y Ciberpaís. Fue Defensor del Lector.
Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
_
_