El petroli pujarà a 80 dòlars el 2020, segons l’Agència de l’Energia

La caiguda dels preus del petroli ha posat en marxa les forces que empenyen el mercat a reequilibrar-se, cosa que ha augmentat la demanda mentre es frena el creixement de l'oferta. Tot i que el mecanisme d'autoajustament en el mercat del petroli no acostuma a estar exempt d'obstacles, el preu del barril de cru tornarà als 80 dòlars per al 2020, des dels 47 dòlars actuals. Aquest és l’escenari principal que preveu l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), que presenta aquest dimarts a Londres el seu informe anual de previsions sobre el sector energètic. L’AIE alerta dels riscos d'un període allargat de preus baixos.

La pujada del preu fins als 80 dòlars per barril el 2020 és l'escenari que els economistes de l’AIE consideren més probable, amb increments addicionals de preu a partir d'aquell any. La seva tesi és que el període de sobreoferta actual no durarà, a causa de la forta retallada de les inversions.

L’Iran i l'Iraq lideraran el creixement de la producció entre els membres de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), però l'informe assenyala que la inestabilitat de l'Iraq i les dificultats perquè l’Iran canalitzi tota la inversió necessària mitigaran la seva aportació. I subratlla que farà falta mantenir un ritme d'inversió de 630.000 milions de dòlars anuals en exploració i producció de gas i petroli només per contrarestar el declivi de la producció dels jaciments existents.

Un període més allargat de preus baixos del petroli, encara que menys probable, tampoc pot descartar-se del tot, segons aquest organisme creat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) el 1974, després de la crisi del petroli, per coordinar les polítiques energètiques dels seus 29 estats membres. Per això, l'informe preveu també un escenari en què el preu del barril de cru segueix a 50 dòlars el que queda de dècada, abans de pujar fins a 85 dòlars per al 2040.

Dependència energètica

Això comportaria un augment del pes d'un reduït nombre de productors de baix cost –la dependència dels països de l’Orient Mitjà aconseguiria nivells no vistos des dels anys setanta del segle passat, segons l'agència–, cosa que podria disparar les preocupacions en matèria de seguretat energètica i augmentar el risc de rebots dràstics en el preu.

“Aquest no és el moment de relaxar-se”, diu Fatih Birol, director executiu de l’AIE. “Més aviat al contrari: un període de preus baixos del petroli és el moment per reforçar la nostra capacitat de fer front a futures amenaces en la seguretat energètica”.

A les portes de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que comença el 30 de novembre a París, hi ha signes clars d'una transició en el model energètic mundial, segons l’AIE. Les renovables constitueixen gairebé la meitat de la nova capacitat de generació instal·lada el 2014, i suposen ja la segona font mundial d'electricitat (després del carbó). Però les necessitats globals d'energia segueixen creixent.

L'escenari principal de l'informe preveu que l'ús d'energia al món creixi un terç fins al 2040, liderat principalment per l’Índia, la Xina, l’Àfrica, l’Orient Mitjà i el Sud-est Asiàtic. Els països de fora de l’OCDE aporten tot l'increment en ús d'energia, mentre que el consum als països de ‘OCDE segueix reduint-se des del seu pic el 2007, a causa de les tendències demogràfiques i econòmiques, sumades a l'augment en l'eficiència.

L’Índia i la Xina

L’informe anuncia el final de la història del creixement individual de demanda d'energia més alt dels últims temps. La transició de la Xina cap a un model de creixement menys intensiu en energia té implicacions importants en les tendències globals. La Xina segueix sent amb diferència el productor i consumidor de carbó més important del món; desplega més capacitat de generació d'energia renovable que cap altre país, i per a la dècada dels 2030 superarà els EUA com a principal consumidor de petroli. Però els canvis en la seva economia, que passen per l'expansió del sector de serveis més que el de la indústria pesant, impliquen que es necessita un 85% menys d'energia per produir cada unitat de creixement econòmic futur. L'eficiència també està millorant al país asiàtic: la meitat de l'ús d'energia a la Xina està avui sotmès a estàndards d'eficiència, en contraposició amb un 3% el 2005.

L’Índia passa a ocupar el lloc de la Xina en el centre del tauler energètic mundial. Constitueix l’aportació principal (prop d'un 25%) al creixement de la demanda global d'energia. L’Índia té una sisena part de la població mundial i és la tercera economia del món. Però avui només suposa el 6% de l'ús d'energia global, i el 20% de la població índia no té accés a electricitat. El país entra en un període sostingut de creixement ràpid en el consum energètic per diversos factors: els plans per accelerar la modernització i la capacitat productiva, el creixement de la població i els salaris i la previsió que 315 milions de persones migrin del camp a la ciutat per al 2040.

En l’àmbit global, l'informe adverteix que l'objectiu d'aconseguir l'accés universal a l'energia per al 2030 encara és lluny. Malgrat els esforços duts a terme, hi ha 1.200 milions de persones, un 17% de la població mundial, que segueixen sense accés a l'electricitat. S'espera que per al 2030 es redueixin a 800 milions.