El terrassenc Miki Núñez deixa Espanya en el lloc número 22 d’Eurovisió

Els pronòstics es van complir una vegada més a Eurovisió. La intimista balada Arcade, interpretada per Duncan Laurence amb una sòbria posada en escena, va donar la victòria a Holanda. Era la favorita de les cases d'apostes, amb un 45% de probabilitats. Sincronitzada com un mecanisme de rellotgeria, la gala celebrada en el recinte firal de Tel Aviv va concloure amb  Miki Nuñez (Terrassa, 1996) entonant la patxanguera La venda com si fos l'última actuació de la seva vida, en un decorat que feia l'ullet a les historietes de 13 Rue del Percebe. Espanya va quedar en la posició 22, un punt més ben situada que l'any passat.

Tothom ballava a Tel Aviv, però cap jurat va confirmar el seu vot per Espanya excepte Rússia i Bielorrússia, i la cançó que va defensar Miki Núñez va quedar la relegada als últims llocs amb només set vots. Després de la cantarella de veredictes dels jurats nacionals, els 26 concursants van haver de patir el suspens fins als concloents resultats del vot popular emès en ordre invers. Espanya, va començar el recompte amb amb prou feines 53 vots del públic i va quedar en cinquè lloc per la cua.

La guanyadora va ser Holanda, una de les preferides, i Itàlia va quedar segona. Altres rivals la van desafiar en les prediccions, sobretot Zero gravity, d'Austràlia, la preferida dels eurofans a Tel Aviv, representada com la fantasia d'un fada de Disney per Kate Miller-Heidke. Però va ser la italiana Soldi la que va trepitjar finalment els talons amb la veu d'Alessandro Mahmood, un artista de pare egipci, seleccionat malgrat el disgust del ministre de l'Interior del seu país, el populista Matteo Salvini. Holanda, que no guanyava el concurs des del 1975, acumula el seu cinquè triomf en el certamen.

Tel Aviv va ser una festa cosmopolita. La ciutat és una illa –tal vegada acompanyada per Haifa, al nord, i alguns districtes de Beirut, la capital libanesa–, en l'oceà d'intolerància del Pròxim Orient. El pretext no musical, que ha portat fins a la ribera més oriental del Mediterrani un miler de periodistes i prop de 10.000 eurofans és precisament la celebració dels valors de diversitat i inclusió que onegen en l'estendard eurovisiu.

Sobre l'escenari, la icona Bar Refaeli va oferir com a presentadora la imatge més seductora d'Israel, encara que bona part del pes va recaure sobre el veterà Erez Tal, que ha conduït durant deu temporades la versió local de Gran Hermano. Amb Refaeli, Madonna ha estat als 60 anys la cirereta del festival. Acompanyada en escena d'una troupe de 40 cantants de cors i 25 ballarins, i a canvi d'una elegància de 900.000 euros, va interpretar en un recés després de les actuacions la llegendària Like a prayer, que es va estrenar fa tres dècades enmig d'un escàndol, i el seu últim tema, Future.

Aquest ha estat el tercer festival d'Eurovisió que acull Israel –els anteriors es van celebrar el 1979 i el 1999, tots dos a Jerusalem– , malgrat que ha guanyat el concurs en quatre ocasions. Fa ara 40 anys va revalidar el seu triomf a la Ciutat Santa amb Halleluja!, però l'elevat cost de fer front a dues edicions consecutives la van portar a renunciar precisament a favor d'Holanda. Aquest any ha presentat a Kobi Marimi amb la melòdica Home.